.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura de la profecia d’Amós

Això diu el Senyor, Déu de l’univers: «Ai dels qui viuen tranquils a Sió, dels qui es creuen segurs al turó de Samaria! Són notables dins el primer dels pobles; els de la casa d’Israel acuden a ells.
S’estiren en llits de marfil, s’aclofen en els seus sofàs, mengen els anyells més tendres i els vedells engreixats a les estables, improvisen al so de l’arpa, creen com David les seves melodies, beuen el vi en grans copes, i s’ungeixen amb els perfums més fins, però no els fa cap pena el desastre de les tribus de Josep.
Per això ara seran els primers en les files dels deportats; així s’a cabarà l’orgia dels vividors.»

Am 6,1a.4-7

Salm Responsorial

R. Lloa el Senyor, ànima meva.     

El Senyor fa justícia als oprimits, 
dóna pa als qui tenen fam. 
El Senyor deslliura els presos. R

El Senyor dóna la vista als cecs, 
el Senyor redreça els vençuts.

El Senyor estima els justos. R

El Senyor guarda els forasters, 
manté les viudes i els orfes, 
i capgira els camins dels injustos. 
El Senyor regna per sempre, 
és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R

Sl 145,7-10 (R.: 1b)

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud.
Lluita en el noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna. És per a obtenir-la que vas ser cridat i vas confessar noblement la fe en presència de molts testimonis.
Davant Déu, font de tota vida, i davant Jesucrist, que sota Ponç Pilat donà testimoni amb la seva noble confessió, et recomano que guardis irreprensible i sense falta el manament rebut, fins que es manifestarà Jesucrist, el nostre Senyor.
Quan serà l’hora, farà aparèixer la seva manifestació aquell qui és de debò feliç i l’únic Sobirà, el Rei dels reis i el Senyor dels senyors, l’únic que té com a pròpia la immortalitat, i habita en una llum inaccessible:
Cap home no l’ha vist mai, ni és capaç de veure’l. A ell l’honor i el poder per sempre.
Amén.

1Tm 6,11-16

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, Jesús digué als fariseus:
«Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. »
Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments, alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà i li digué: “Abraham, pare meu, apiada’t de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo molt enmig d’aquestes flames.”
Abraham li respongué: “Fill meu, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on sóc jo cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre.”
»El ric digué: “Llavors, pare, et prego que l’enviïs a casa meva. Hi tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest lloc de turments.”
Abraham li respongué: “Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin.”
El ric contestà: “No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si anava a trobar-los algú que torna d’entre els morts, sí que es convertiran.”
Li diu Abraham: “Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”.»

Lc 16,19-31

"Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin"

De vegades pensem que és possible tenir riquesa i pensar en els pobres i no ens adonem que la riquesa fa que els pobres es tornin invisibles als nostres ulls. La primera lectura ho retrata molt bé: S’estiren en llits de marfil..., mengen els anyells més tendres..., beuen el vi en grans copes i s’ungeixen amb els perfums més fins, però no els fa cap pena el desastre de les tribus de Josep. La riquesa ens tanca en el nostre món i ens impedeix tenir ulls per a veure els germans. És el que li passa també al ric de l’evangeli (no té nom: qualsevol de nosaltres pot ser aquest ric). Aquest ric anava vestit de porpra i de lli finíssim i cada dia celebrava festes esplèndides. Podem dir que no robava, que feia servir els seus diners. Però un pobre que es deia Llàtzer (els pobres tenen nom i cognoms) s’estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric. Però aquest no el veu; es troba massa ocupat en els seus plaers; Llàtzer se li ha tornat invisible. Després tanmateix canvien les coses: El pobre morí i els àngels el portaren a la falda d’Abraham; el ric també morí i el van sepultar. Ja es veu que la situació és ben diferent. Ho diu el text: Estant en un lloc de turments... Ara sí que veu Llàtzer, ara sí compta amb ell, però ja és massa tard tal com diu Abraham: Entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa tant que si algú volgués passar del lloc on sec jo cap on sou vosaltres, no podria. I convençut que per ell no pot fer res demana a Abraham que enviï Llàtzer a convèncer els seus germans. Però Abraham és molt clar: Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin. I subratlla: Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer. Pau ens recomana: Busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor... La riquesa ens encega, ens impedeix estimar els germans, practicar la justícia, l’amor. És la Paraula de Déu qui ens ho diu: ja no ens cal res més.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
IMATGES